Dijous, març 23, 2017
Fulls dominicals del Bisbat de Terrassa
Inici > Bisbe > Cartes dominicals > Desert, prova i conversió

Desert, prova i conversió

ESCUDO EPISCOPAL SAIZ

Hem començat una nova Quaresma, una nova oportunitat per a reflexionar sobre la nostra vida, especialment sobre la nostra relació amb Déu i amb els altres. Es tracta d’un temps propici per a renovar la vida de fe i per a seguir endavant en el camí de  conversió personal, pastoral i social. L’evangeli d’avui presenta Jesús al desert, un lloc  de silenci, d’austeritat; un lloc on l’ésser humà es troba més mancat de recolzaments materials i resulta més fàcil apuntar a allò essencial considerant les preguntes fonamentals de l’existència; en definitiva, on és més fàcil l’encontre  amb Déu. El desert és també el lloc de la soledat i de la prova. Jesús va al desert i serà temptat amb la intenció que s’aparti del camí indicat pel Pare per a seguir altres viaranys més còmodes.

La Quaresma és un temps oportú per a revisar la pròpia vida i comprovar la situació de la nostra escala de valors i el lloc que hi ocupa Déu. Reflexionar sobre les temptacions que Jesús  suporta i venç en el desert és una invitació a superar les temptacions que ens assetgen en el camí. I és que l’objectiu de tota temptació és apartar Déu del centre de la vida, és organitzar el món sense Déu, o considerant-lo com quelcom irrellevant, és que ens fixem exclusivament en les realitats pràctiques i materials. La temptació se’ns presenta sovint sota una aparença ètica, és a dir, no convidant directament a fer el mal, sinó més aviat anar abandonant allò que és intangible per a centrar-nos  en allò que és real de veritat, en definitiva, en el poder, la glòria i el pa material. Davant d’aquestes realitats tan constatables, les coses de Déu sembles certament més difoses, com quelcom secundari del que es pot anar prescindint (cf. Benet XVI, Jesús de Nazaret, pp. 37-55).

Convertir-se  significa aleshores posar Déu al centre de la vida, seguir Jesús de manera que l’Evangeli sigui la guia concreta, no aprofitar-se de la religió; significa reconèixer  que som criatures, que depenem de Déu. I això te com a conseqüència que els nostres criteris s’han d’il·luminar des de la Paraula de Déu. Viure com a cristians no és fàcil, encara que formem part d’una societat que té arrels cristianes i segurament hàgim estat formats en una família o en una escola cristiana. Cal reafirmar l’opció vital de ser cristià enmig d’una cultura secularitzada i de la crítica de molts dels nostres contemporanis; és necessari renovar i alimentar cada dia la nostra fe, perquè ens toca viure contra corrent.

Hem de mantenir-nos ferms en la defensa d’opcions que molts consideren superades en temes relacionats amb la família, la vida, la llibertat d’educació o el bé comú en totes les seves formes. La temptació d’amagar la pròpia fe per a no entrar en possibles conflictes està sempre present. El temps de Quaresma és temps d’exercici, de conversió, de fer reviure la fe. L’Església ens aconsella la pregària, el sacrifici i compartir. Ens cal oració, silenci i desert. “Cal passar pel desert i viure-hi per a rebre la gràcia de Déu; és allí on ens buidem, on llencem de nosaltres tot el que no és Déu (…) És un temps de gràcia, un període pel qual ha de passar necessariament l’ànima que vol produir fruits”. (Beat Carles de Foucauld).

 + Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa