Dijous, març 23, 2017
Fulls dominicals del Bisbat de Terrassa
Inici > Bisbe > Homilies > Homilia de la Missa Crismal 2016

Homilia de la Missa Crismal 2016

Missa Crismal a la Catedral de Terrassa el dia 22 de març de 2016

Salutació

“Fora de la misericòrdia de Déu, no existeix una altra font d’esperança per a la humanitat» Aquestes paraules van ser pronunciades per san Joan Pau II a l’inici de l’homilia de consagració del santuari de la Divina Misericòrdia el 17-08-2002. Enguany aquestes paraules ens introdueixen en la reflexió de la Missa Crismal en el marc del Jubileu de la Misericòrdia. Consagrarem el sant crisma i beneirem els sants olis. Farem memòria agraïda del nostre sacerdoci i renovarem les promeses sacerdotals.

Una salutació cordial als Srs. Bisbes, germans en l’episcopat, al Vicari Judicial, als Vicaris Episcopals, Secretari General i Canceller, arxiprestes, preveres i diaques, d’una manera especial als qui celebreu els 50 i els 25 anys de la vostra ordenació sacerdotal: P. Gabriel Bayés; Mn. Fidel Catalán, Mn. Manel Coronado, Mn. Germà Prats; Mn. Xavier Serra i Mn. Ignasi Fabregat. També una salutació especial als seminaristes, als membres de la Vida Consagrada i a totes les germanes i germans presents.

Jubileu de la Misericòrdia

“Fora de la misericòrdia de Déu, no existeix una altra font d’esperança per a la humanitat» El Sant Pare Francesc ha declarat un Any Sant de la Misericòrdia. I si algú es preguntés el perquè d’un Jubileu de la Misericòrdia, ell mateix ens ha ofert la resposta:

En primer lloc, aquest any Sant se’ns ofereix per experimentar en la nostra vida el perdó de Déu. És un moment privilegiat perquè l’Església aprengui a prioritzar allò que és més agradable a Déu, és a dir, perdonar als seus fills, tenir misericòrdia d’ells, a fi que ells també perdonin als seus germans. Dirigir la mirada a Déu, Pare misericordiós, i als germans necessitats de misericòrdia significa dirigir l’atenció al contingut essencial de l’Evangeli, és a dir, a Jesucrist, la Misericòrdia feta carn, que fa visible el gran misteri de l’Amor trinitari de Déu.

En segon lloc, l’Església té necessitat d’aquest moment extraordinari, perquè en la nostra època, de canvis profunds, està cridada a oferir la seva aportació, fent visibles els signes de la presència i de la proximitat de Déu. De manera que el Jubileu és un temps favorable perquè tot contemplant la Divina Misericòrdia, que supera tot límit humà i resplendeix sobre la foscor del pecat, puguem propiciar la necessària renovació de les persones, de les institucions i de les estructures per arribar a ser uns testimonis més convençuts i eficaços. A la vegada, contribuirem a l’edificació d’un món més conforme a la voluntat de Déu.

Testimonis convençuts i eficaços de la misericòrdia de Déu

Testimonis convençuts i eficaços de la misericòrdia de Déu. Hem estat cridats per estar amb Crist i per anar a predicar. Hem estat enviats a ser ministres i testimonis de la misericòrdia de Déu. La nostra missió és participació de la missió de Jesús i l’hem de portar a terme amb les seves mateixes actituds.

La tasca del pastor respecte a les ovelles és conèixer, guiar, cuidar, alimentar, reunir, buscar i donar la vida. Avui en dia és especialment necessari el fet de sortir a cercar. Nostre Senyor ha vingut a buscar a la humanitat perduda i ferida. La paràbola del bon pastor és una imatge ben adient, i en la paràbola del bon samarità, l’home apallissat en el camí representa a la humanitat caiguda, davant la qual, commogut, Crist s’inclina, la guareix i l’aixeca. Ell va venir a buscar als allunyats i a oferir-los l’amor de Déu. Va venir a buscar l’ovella perduda i, compadit, la va carregar a l’espatlla.

La nostra tasca consisteix en anar a cercar les persones, les famílies, les comunitats i els pobles per compartir el do de la vida en Crist. No ens podem tancar en els temples, sagristies i despatxos. Cal sortir a les places i als carrers. Cal fer-se present en les perifèries geogràfiques i existencials, portant la Bona Nova de l’Evangeli als pobres, als que pateixen, als allunyats. Tots els éssers humans són ovelles del ramat que Déu estima. Per tant, la nostra acció pastoral no pot ser estàtica, sedentària; al contrari, ha de ser dinàmica, en sortida. Potser als germans més grans del nostre presbiteri recorden com abans es preparava els futurs capellans preferentment per cuidar una comunitat ja constituïda o per anar a missions. Avui, hem d’atendre les comunitat existents, i a la vegada hem de buscar no una ovella perduda, sinó les gairebé 99 ovelles que molt sovint estan fora de la cleda.

El cor del nostre món i el cor dels nostres contemporanis estan profundament ferits. Com a conseqüència de les divisions entre persones, entre diferents col·lectius o entre les nacions. Les causes d’aquestes divisions són diverses, des dels antagonismes ideològics o polítics a la contraposició d’interessos econòmics, passant per qüestions religioses. A la llum de la revelació, l’arrel de totes les ferides és el pecat, que separa de Déu i del germà. Recordem el drama dels refugiats, que truquen a les portes d’Europa. A les nostres parròquies trobem moltes persones ferides en el sentit material i en l’espiritual; també persones que viuen en soledat, que han perdut el sentit de la vida i l’esperança, persones que han perdut la fe i la capacitat d’estimar.

El Sant Pare ens urgeix a buscar als que viuen en les perifèries existencials, a guarir les seves ferides, a alleujar-les amb l’oli de la consolació, a embenar-les amb la misericòrdia i a guarir-les amb la solidaritat i l’atenció deguda. Ens urgeix a no caure en la indiferència que humilia, en la rutina que anestesia l’ànim, en el cinisme que destrueix. Ens empeny a obrir els ulls per copsar les misèries del món, les ferides de tants germans i germanes privats de la dignitat, i a escoltar el seu crit d’auxili. Que les nostres mans estrenyin les seves mans, i que ens apropem a ells perquè sentin l’escalf de la nostra presència, de la nostra amistat i fraternitat (cf. MV15).

Experimentar la misericòrdia de Déu

Contemplem Déu, ric en misericòrdia amb totes les criatures que Ell ha creat. Contemplem a Crist, imatge del Pare misericordiós. Veiem com es commou freqüentment davant el patiment i les necessitats dels germans i “sent compassió” per tots. A l’evangeli de sant Lluc, el sermó de les benaurances i malaurances i l’amor als enemics, acaba amb un resum definitiu: “Sigueu misericordiosos, com ho és el vostre Pare”.

Com podrem entrar decididament per aquest camí de misericòrdia? Com podrem obtenir la gràcia d’un cor misericordiós en fets i en paraules com el de Jesús? Les fonts principals de la misericòrdia són els sagraments; també la paraula de Déu i la pregària personal; també la pràctica de les obres de misericòrdia. El punt de partida es una conversió sincera i progressiva. Som sacerdots, configurats a Crist Sacerdot, testimonis i ministres de la seva acció salvadora, i en conseqüència, amb la nostra vida hem de ser transparència de la misericòrdia de Déu que salva al món.

Déu continua la seva acció salvadora, que es realitza de manera plena en la celebració de l’Eucaristia, en la qual el Fill s’ofereix al Pare per la salvació de tots. Nosaltres som testimonis excepcionals, no només amb la celebració litúrgica, sinó fent de la nostra vida una ofrena agradable al Pare units a Jesucrist. La misericòrdia brolla sobretot del sacrifici eucarístic, que és el centre i l’arrel de la vida del prevere. El sagrament de la Penitència, la reconciliació sacramental, expressa l’amor misericordiós de Déu, restableix l’amistat amb Déu Pare i amb tots els seus fills en la seva família, que és l’Església.

Demanem al Senyor la gràcia d’experimentar en el profund del cor la seva misericòrdia, per a poder ser misericordiosos amb el altres en la nostra relació personal. Ens unim a santa Faustina Kowalska i demanem que:

– els nostres ulls siguin misericordiosos i mai sospitem o judiquem segons les aparences, sinó que reconeguem la bellesa en l’ànima del nostre proïsme i l’ajudem.

– les nostres oïdes siguin misericordioses per tenir en compte les necessitats del nostre proïsme i no siguem indiferents a les seves penes i gemecs.

– la nostra llengua sigui misericordiosa i mai critiquem al nostre proïsme sinó que tinguem una paraula de consol i de perdó per a tots.

– les nostres mans siguin misericordioses i plenes de bones obres i sapiguem fer solament el bé al nostre proïsme i carregar sobre nosaltres les tasques més difícils i penoses.

– els nostres peus siguin misericordiosos i sempre ens apressem a socórrer al nostre proïsme, dominant la pròpia fatiga i cansament. El nostre repòs veritable està en el servei al proïsme.

– el nostre cor sigui misericordiós i  sentim tots els sofriments del proïsme. A ningú tancarem el nostre cor. Serem sincers fins i tot amb aquells dels quals sabem que abusaran de la nostra bondat. El Cor misericordiós de Jesús serà el nostre refugi.

Senyor meu, transforma’m en Tu, perquè Tu ho pots tot (Cf. Diari 163).

Final

Vull agrair el treball pastoral que feu a les parròquies i els diferent àmbits de la vida diocesana que el moment actual és complexe i ple de dificultats. A la vegada faig meva la recomanació del Sant Pare a la butlla de convocatòria del jubileu quan ens recomana que ens deixem sorprendre per Déu en aquest Any Jubilar, com diu el sant Pare Francesc a  la Butlla de convocació del Jubileu, deixem-nos sorprendre. Tinguem ben oberts el cor i l’enteniment a Aquell que ens estima fins al punt de fer-nos participar de la seva vida divina.

Maria, Mare d’amor i de Misericòrdia no aparta de nosaltres els seus ulls de mare i ens ensenya a recórrer aquest camí. Que així sigui.