Divendres, abril 28, 2017
Fulls dominicals del Bisbat de Terrassa
Inici > Diòcesi > Bisbe > Cartes dominicals > Crist Senyor de la vida

Crist Senyor de la vida

ESCUDO EPISCOPAL SAIZ

Betània és una població situada a la falda oriental de la Muntanya de les Oliveres, a uns 2,5 Km a l’est de Jerusalem, a la frontera amb el desert de Judà, seguint el camí de Jerusalem a Jericó. En aquest indret viuen Llàtzer, Marta i Maria, tres germans que tenen una gran amistat amb Jesús i acullen el mestre a la seva llar sempre que  ell els visita. És molt significativa la reacció de Jesús davant el missatge que li envien les dues germanes i que llegim avui a l’evangeli: “Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: ‘Senyor, aquell que estimeu està malalt’ Jesús, en sentir això digué: ‘Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat’ Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer”.

L’evangeli de sant Joan reflexa clarament l’amistat de Jesús amb aquesta família, fins al punt que es va commoure i es va posar a plorar davant el sepulcre de Llàtzer, en un gest de compassió envers les germanes i de dolor per la mort de l’amic. Jesús es manifestarà com la resurrecció i la vida, com a Senyor de la vida i de la mort, com el Fill de Déu, però al mateix temps mostrarà una gran compassió de cor, d’un cor diví-humà.

Certament, en aquest passatge de l’evangeli contemplem Jesús com a veritable Déu i veritable home, com el principi d’una nova vida: “Jo sóc la resurrecció i la vida; els qui creuen en mi, encara que morin, viuran” (Jn 11,25).

L’episodi de la mort de Llàtzer i de la seva resurrecció ens situa també davant el misteri de la mort, un fet ineludible en la nostra vida i –segons la dita popular- la única certesa que tenim en néixer. En la nostra societat s’ha convertit en un tema tabú i s’evita de parlar-ne malgrat que no hi ha res més universal i segur en l’existència humana. La tendència materialista i consumista tan típica de la nostra societat ens va portant a viure d’esquena a aquest fet en lloc de considerar-lo com allò que és en realitat, el pas a una existència més plena. Per al cristià, la mort és el final d’una etapa aquí a la terra i l’arribada a la pàtria definitiva.

Mentre peregrinem en aquest món, Crist és la Vida que dóna sentit i plenitud a la nostra vida, és el portador de la vida enviat pel Pare, que ha vingut a donar la vida al món. És el pa de la vida, la llum de la vida, que es manifesta i es comunica a través de les seves paraules, que es revela i es transmet mitjançant signes i s’atorga  a tots els qui acullen la seva revelació i creuen en ell. Ell és la resposta a la pregunta de l’ésser humà pel sentit de la seva existència i de la seva veritable salvació. La vida que l’home rep per Crist no és una realitat material, sinó una realitat divina, una participació en la vida de Déu, el Pare que viu i és l’origen de tota vida.

Crist afirma: “Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més”. I pregunta a Marta si ho creu. És la mateixa pregunta que Jesús adreça avui a cadascú de nosaltres. Si la resposta de Marta va ser positiva, també ho ha de ser la nostra. Malgrat les nostres foscors i dubtes, malgrat les nostres ensopegades i caigudes, malgrat les nostre rutines i febleses, també nosaltres creiem en Crist. Creiem en ell perquè només ell te paraules de vida eterna, perquè és l’únic que ens ha estimat fins a donar la vida per la nostra salvació, perquè només en ell trobem una esperança certa en aquesta vida i en la de més enllà. Creiem en Crist, el Fill de Déu, camí, veritat i vida.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa