Divendres, juliol 28, 2017
Fulls dominicals del Bisbat de Terrassa
Inici > Diòcesi > Bisbe > Cartes dominicals > Diumenge de Rams

Diumenge de Rams

ESCUDO EPISCOPAL SAIZ

El Diumenge de Rams recordem l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Quan arribava a la ciutat per a celebrar la Pasqua, va demanar als seus deixebles que li portessin un pollí i va muntar-hi per a entrar a la ciutat. Així s’acomplí el que havia anunciat el profeta Zacaries. La ciutat acollia en aquell moment una multitud de pelegrins que s’havien desplaçat fins allí per a celebrar la Pasqua. En arribar Jesús, la multitud s’agrupa al seu voltant i estén els  seus mantells mentre d’altres entapissaven la calçada amb branques d’arbres. La gent que anava al seu voltant cridava: “¡Visca el Fill de David! ¡Beneït els qui ve en nom del Senyor! ¡Visca l’Altíssim!” Aquesta alegria festiva expressa la convicció que, en Jesús, Déu ha visitat el seu poble i per fi ha arribat el Messies anunciat pels profetes.

En la celebració del Diumenge de Rams actualitzem litúrgicament aquest fet. Repetim les paraules que aleshores va pronunciar la multitud i també portem palmes a les nostres mans. Però en el conjunt de les celebracions de la Setmana Santa, aquest dia  és com el pòrtic, com una introducció als esdeveniments que l’Església ens proposa de viure durant aquesta setmana. La litúrgia ens parla també de la Passió del Senyor, perquè commemorem dos fets: d’una banda, l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, i d’altra banda, la mort de Jesús amb la lectura de la Passió. En el verset que es llegeix abans de l’Evangeli, trobem la síntesi dels esdeveniments d’aquesta setmana en la que ens introduïm: “Crist es feu per nosaltres obedient fins a la mort i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell ‘nom-que-està-per- damunt-de-tot-altre-nom’”.

Un any més ens hem de preguntar quin significat tenen per a nosaltres aquestes celebracions, quina incidència tenen en la nostra vida, amb quines actituds ens disposem a viure-les. Sant Andreu de Creta, un Pare de l’Església que va néixer  a Damasc (Síria) a mitjans del segle VII, monjo i arquebisbe de Gortina (Creta), ens ajuda a trobar la resposta. En el seu Sermó 9, sobre el Diumenge de Rams (que es llegeix avui a l’Ofici de lectura), fa unes recomanacions que són de gran actualitat. Ens exhorta a que les nostres palmes siguin una lloança sincera per la seva victòria sobre la creu, a aclamar el Senyor ajudant el germà necessitat, a entapissar el camí obrint les portes del cor a fi que ell pugui entrar-hi i renovar-lo, perquè ve a salvar-nos.

Hem de rebre amb el cor obert aquell que s’ha fet semblant a nosaltres en tot, menys en el pecat. Per això és propi d’aquest dia viure el goig i la festa per la misericòrdia de Déu que ve a nosaltres per a omplir-nos de llum, d’aquella llum que il·lumina tot home, que era al món des del principi. En la imminència de la Passió, contemplem la glòria del Senyor. Ell mateix dirà: “Ara és glorificat el Fill de l’Home, i Déu és glorificat en ell, i el glorificarà ben aviat”. La creu de Crist és, en efecte, la seva glòria i la seva exaltació, el lloc des d’on, en ser enlairat, atraurà a tots cap a ell.

Amb el Diumenge de Rams inaugurem la Setmana santa, una setmana que ha de ser santa i gran perquè celebrem els misteris centrals de la nostra fe: la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Dies de reflexió profunda, dies d’intensitat en la fe. Visquem aquests dies amb fermesa i devoció com a poble cristià que som, fent honor als qui ens han precedit i transmetent el tresor de la nostra fe cristiana als més petits i joves de la família.

+ Josep Àngel Saiz Meneses

Bisbe de Terrassa