Dijous, gener 18, 2018

És Nadal

ESCUDO EPISCOPAL SAIZ

Ara fa uns anys que vaig assistir en el teatre del Casal Parroquial de la Santa Creu de Terrassa a la representació del Conte de Nadal, una de les obres més conegudes de Charles Dickens. És un clàssic d’aquest destacat escriptor i novel•lista anglès que es recupera cada any. Dickens fou un mestre del gènere narratiu, li va imprimir una dosi d’humor i d’ironia, i al mateix temps li serví per a practicar una aguda crítica social. Explica la història d’un home molt egoista i insolidari anomenat Ebenezer Scrooge i la seva profunda transformació després de ser visitat per una sèrie de fantasmes la nit de Nadal. La novel•la va tenir un gran èxit de públic i en la crítica, i contribuí de forma significativa a la restauració del Nadal com una època de celebració i festivitat en el Regne Unit i als Estats Units després d’un període més sobri i fosc.

Un gran admirador de Dickens va ser Gilbert Keith Chesterton, un altre gran escriptor i periodista britànic que arribà a afirmar que Dickens havia salvat el Nadal a Anglaterra. En el seu llibre La dona i la família ofereix unes reflexions molt interessants sobre el Nadal, que són d’una gran actualitat. Segons ell el Nadal va haver de ser rescatat de la tristesa en el segle XVII i en segle XX havia de ser rescatat de la frivolitat, de la superficialitat i de la lleugeresa que significa intentar alegrar-se sense tenir res de què alegrar-se. El resultat és que al capdavall fins i tot la frivolitat es dissipa. Segons aquesta lògica és raonable i intel•ligent que se’ns convidi a alegrar-nos el dia de Nadal, però només si s’entén el què significa aquesta festa. Alegrar-se perquè sí, perquè toca, sense tenir clara la causa i el sentit profund d’aquesta alegria, és absurd, en definitiva, és frívol: Per això cal rescatar el Nadal de la frivolitat, de la superficialitat i del consumisme.

Un any més celebrem el Nadal i contemplem el naixement del Fill etern de Déu, que es fa home per a compartir la nostra vida, per a salvar-nos del pecat, per a alliberar-nos de tots els mals. Des del principi el Senyor tenia en ell la vida, i aquesta vida és la llum dels homes i dones d’ahir, d’avui i de sempre. I la seva llum resplendeix en la fosca i il•lumina la nit del món. El do de la seva vida i de la seva llum ens ajuda a copsar el valor de la vida de tot ésser humà. Des de fa vint segles ressona en el cor de l’Església les paraules joioses de l’àngel que anuncia als pastors una gran alegria: el naixement del Senyor. I el naixement de Jesucrist omple de sentit el naixement de cada ésser humà i a la vegada fonamenta el goig que produeix la vida de cada infant que ve al món.

Nadal és la festa de l’amor i de l’esperança perquè és la festa de Déu que es fa home per elevar els homes a la categoria de fills adoptius seus. És la festa de l’amor immens i incondicional de Déu. El sentit més profund de la nostra vida es troba en la relació amb Aquell que és la mateixa Vida. Nadal és un misteri tan gran, tan profund, tan inefable que demano a Déu que ens concedeixi de celebrar-lo enguany amb la intensitat necessària, que ens ajudi a aprofundir en aquest misteri d’amor i d’esperança. Desitjo a tots els diocesans un Sant Nadal, amb un agraïment especial a aquelles persones que fan tot el que poden perquè els homes i dones d’avui es trobin amb Jesucrist i arribin al coneixement de la veritat. ¡Un Nadal Sant i joiós per a tots!

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa