Dijous, desembre 14, 2017
Inici > Diòcesi > Bisbe > Cartes dominicals > Mare de Déu de la Mercè

Mare de Déu de la Mercè

ESCUDO EPISCOPAL SAIZ

Aquest diumenge 24 de setembre celebrem la festa de la Mare de Déu de la Mercè, és a dir, de la misericòrdia i el compromís redemptor al servei dels que no tenen la llibertat per viure segons la voluntat de Déu. L’advocació de la Mercè ens mostra un element important en el misteri de la Mare de Déu: la seva acció alliberadora dels captius. Ha estat ella, la Mare de Jesús, qui va inspirar a sant Pere Nolasc la necessitat de fundar un orde per a l’alliberament dels captius. Per entendre, doncs, l’esperit mercedari ens cal posar la mirada en Maria i en l’Evangeli i descobrir i aprofundir en la funció alliberadora de la Mare de Déu. Això vol dir acollir l’Evangeli com a Bona Notícia, comprometre la vida amb l’Evangeli i viure aquest compromís amb l’esperit del Magníficat.

L’Evangeli és sobretot Bona Notícia, l’anunci de la llibertat; és l’anunci del Regne, de la paraula i vida de Jesús, de la seva acció salvadora i alliberadora des de l’amor de Déu. Maria, compromesa des del seu sí en el pla de Déu i en l’obra de la redempció, és la mare de la família dels fills de Déu, és la mare que ens porta als llocs de les dificultats humanes perquè ens adonem de la necessitat que passen els seus fills, els nostres germans. Perquè siguem conscients que Déu vol alliberar el seu poble de tots els esclavatges, perquè tots els fills de Déu siguin conscients que estan cridats a viure la llibertat que ve de l’Esperit.

Maria és la mare que vol alliberar els fills de totes les captivitats; és la mare que ens esperona perquè la nostra vida sigui conversió i compromís en aquesta missió de trencar les cadenes del pecat i del mal, sigui quina sigui la seva fesomia. Hem de ser, doncs, generosos i compromesos per tal de treballar i de lluitar en favor dels nostres germans quan la Mare ens indiqui que es troben mancats de fe, de pau, de justícia, de sentit…La paràbola del judici final (cf. Mt 25,31-46) ens recorda que serem jutjats segons la nostra actitud envers Jesucrist, però aquesta actitud es realitza servint els germans en la seva necessitat: els afamats, els assedegats, els estrangers, els malalts, els captius.

Amb el cant del Magníficat a l’evangeli de Sant Lluc Maria exulta de goig i ens convida a acompanyar-la perquè el Regne ja ha començat. El Magníficat és el cant en què Maria, culminant en Jesucrist les expectatives del poble escollit, ofereix un càntic de llibertat. És la pregària de Maria, la resposta de qui s’entrega en mans de Déu, tot col·laborant en l’obra de la redempció. La serventa de Jahvè que posa tot el que té en mans del Senyor i que porta així a terme un servei redemptor per als altres. Ella se sap agraciada, transformada per l’acció de Déu, i canta, respon al do que ha rebut, ofereix als altres el goig de la seva gràcia.

Voldria acabar aquest escrit subratllant l’actualitat del carisma mercedari. Maria, Mare de Déu de la Mercè és la imatge més perfecta de la llibertat i de l’alliberament de la humanitat, el model perquè l’Església visqui el sentit de la seva missió. En ella contemplem la victòria de l’amor de Déu i de la seva acció alliberadora, que cap obstacle no pot aturar, i descobrim la llibertat que Déu vol per als seus fills. Deixem-nos alliberar, doncs, de les nostres pròpies cadenes i que la nostra vida sigui també, de la mà de Maria, un Magníficat de lloança a Déu i una participació activa en la tasca alliberadora de servituds i de captivitats dels nostres contemporanis, detectant els problemes de la fe en el món present i obrint camins d’alliberament en tantes perifèries geogràfiques i existencials, com ens demana el papa Francesc.

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Obispo de Terrassa