Dimecres, agost 16, 2017
Fulls dominicals del Bisbat de Terrassa
Inici > Diòcesi > Bisbe > Cartes dominicals > Nous Cardenals

Nous Cardenals

ESCUDO EPISCOPAL SAIZ

El proper dimecres 28 es celebrarà a Roma un nou Consistori en el que seran creats cinc nous cardenals: l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella; l’arquebisbe de Bamako (Mali), Jan Servo; el bisbe d’Estocolm, Mons. Anders Arborelius; el vicari de Paksé, a Laos, Mons. Louis-Marie Lingmangkhanekhoun; i el bisbe auxiliar de San Salvador, Mons. Gregorio Rosa Chávez. El Consistori és una reunió de cardenals, convocats i presidits pel Papa. El seu origen es remunta als inicis del presbiteri romà. En ell hi havia diaques que s’encarregaven de les obres de caritat, preveres que presidien les esglésies principals de la ciutat i bisbes de les diòcesis veïnes de Roma. Els actuals cardenals han succeït als membres de l’antic presbiteri com a consellers i col·laboradors del Papa en l’administració dels afers de l’Església.

La missió del Col·legi cardenalici és col·laborar amb el Papa en el govern de l’Església i elegir el seu successor quan el Papa es mor o presenta la renúncia. Està format per arquebisbes que treballen a la Cúria Romana, arquebisbes de seus majors en diferents llocs del món i altres bisbes escollits pel mateix Sant Pare. En la seva forma actual va quedar instituït l’any 1150; compta amb un Degà i un Camarleng, que administra els béns de l’Església quan la Seu de Pere està vacant. El cànon 349 del Codi de Dret Canònic descriu les seves responsabilitats: “Els Cardenals de la Santa Església Romana constitueixen un Col·legi peculiar al qual li correspon de proveir a l’elecció del Pontífex Romà d’acord amb la norma del dret peculiar; a més, els cardenals assisteixen el Pontífex Romà ja sigui col·legialment, quan són convocats per tractar qüestions de màxima importància, ja sigui individualment, a través dels diversos oficis que exerceixen, bo i ajudant el Pontífex Romà en la cura sobretot quotidiana de l’Església universal”.

Els Cardenals actuen col·legialment amb el Papa a través dels Consistoris, que ell convoca i duen a terme sota la seva presidència. Els Consistoris poden ser ordinaris o extraordinaris. En el Consistori ordinari es reuneixen els cardenals presents a Roma, d’altres bisbes, sacerdots i invitats especials. El papa convoca aquests Consistoris per a fer una consulta sobre qüestions de relleu o per a donar solemnitat especial a algunes celebracions. Al Consistori extraordinari hi són cridats tots els cardenals i es celebra quan ho requereixen algunes necessitats especials de l’Església o per a assumptes de major gravetat.

El Papa Benet XVI, en el primer consistori que convocà per a la creació de cardenals, el 24 de març de 2006, va subratllar l’actitud de servei com el distintiu dels cardenals, la seva total i generosa disponibilitat per a servir els altres, que és el signe característic d’aquell qui està revestit d’autoritat a l’Església, seguint l’exemple de Crist que no va venir “a ser servit, sinó a servir i donar la seva vida com a rescat per una multitud” (Mc 10,45).Va resumir amb una paraula el sentit de la seva nova missió: la caritat que es correspon amb el color de la sotana cardenalícia: “que la púrpura amb que us revestiu sigui sempre expressió de la caritas Christi, estimulant-vos a un amor apassionat per Crist, per la seva església i a la humanitat. Ara teniu un motiu ulterior per a procurar viure els mateixos sentiments que varen impulsar el Fill de Déu encarnat a vessar la seva sang com a expiació dels pecats de la humanitat”.

És el que demanem a Déu pels nous cardenals, i de manera especial expresso la meva felicitació i la de tota la diòcesi al nostre arquebisbe metropolità, cardenal Joan Josep Omella. Ad multos annos!

+ Josep Àngels Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa