Divendres, juliol 28, 2017
Fulls dominicals del Bisbat de Terrassa
Inici > Diòcesi > Bisbe > Homilies > Homilia de la Missa del Gall

Homilia de la Missa del Gall

Homilia de la Missa del Gall a la parròquia de sant Pere Octavià de sant Cugat del Vallès.
24 de desembre de 2015


Introducció

Celebrem la Missa del Gall a l’Església parroquial de sant Pere Octavià, al Monestir de sant Cugat, un dels llocs sagrats més importants i significatius de la nostra terra. Una salutació ben cordial al sr. Rector, als preveres concelebrants, al diaca, als membres de la vida consagrada, als laics i laiques presents i a tots els que seguiu la celebració des de les vostres llars per mitjà de la Televisió de Catalunya.

Us anuncio una bona nova: us ha nascut un Salvador

Hem escoltat a l’evangeli el relat del naixement de Jesús. Un relat que ens arriba al cor per la seva tendresa. «No tingueu por –diu l’àngel als pastors-: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor» (Lc 2, 10-11). Aquest anunci joiós va canviar la història de la humanitat, i ressona, avui i aquí per a nosaltres, en aquesta nit santa, en la que ens hem congregat i ens unim espiritualment amb centenars de milions de germans nostres que també celebren el Nadal arreu del món. En les esglésies i a les llars, en els pobles i les ciutats, en les contrades i les perifèries més llunyanes, ressonen aquestes paraules de l’àngel, que omplen d’esperança els nostres cors.

Ens ha nascut el Messies, el Fill de Déu, en una establia perquè no havia lloc per a ell a l’hostal ni a cap llar de Betlem. Maria va posar el nen Jesús a la menjadora, i aquest va ser l’únic bressol disponible per al Fill de Déu fet home. Cada any ho fem present i ho contemplem amb una renovada admiració. El naixement de Jesús és l’esdeveniment central de la nostra història. En aquell temps la humanitat vivia en l’expectació i especialment el poble jueu. Un testimoni privilegiat d’aquesta espera és el profeta Isaïes, tal i com hem escoltat a la primera lectura. Ell fixa la mirada en aquesta nit de Betlem: “Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill”.

Déu es revela en aquest Infant, que és l’”Emmanuel”, el Déu-amb-nosaltres, que s’ha fet tan proper com un nadó. En aquest naixement contemplem sobretot l’amor de Déu: Un amor etern i infinit que depassa la nostra capacitat  de comprensió, però que podem intuir en la tendresa d’un infant que és el Fill etern de Déu que entra en el temps, i es fa present en la nostra vida. El Nadal revela l’immens amor de Déu per la humanitat. Aquest fet ha de revifar la nostra esperança perquè sabem que malgrat les dificultats i  patiments que ens toca suportar, som estimats, som acompanyats per Déu. També aquest fet ens ha de fer més solidaris de tants germans nostres perseguits per la seva fe arreu del món, o dels desplaçats i refugiats a causa de diferents conflictes i guerres que truquen a les nostres portes.

Una llum resplendeix

“El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum” ens diu el profeta Isaïes. “Una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós”. També el fragment de la carta de sant Pau a Titus parla de la llum: “S’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes”. Aquesta revelació és la irrupció de la llum divina en un món enfosquit per l’egoisme, per l’odi, pels problemes sense resoldre. Finalment, l’evangeli relata com la glòria del Senyor va envoltar de llum als pastors.

Llum significa coneixement, transparència, veritat, en contrast amb la foscor de la mentida i de la ignorància. Així, la llum ens indica el camí i ens ajuda a viure. Però la llum significa també amor i allà on hi ha amor, apareix la llum. Certament, a Betlem es fa present la gran llum que el món espera. En aquell Nen posat a la menjadora Déu mostra la seva glòria: la glòria de l’amor. D’aleshores ençà, la llum de Betlem mai s’ha apagat, ha il·luminat els homes i les dones al llarg dels segles. I allà on ha brollat la fe en aquest Infant, ha nascut també la caritat: la bondat envers els altres, l’atenció sol·lícita als febles i els que sofreixen, la gràcia del perdó. Des de Betlem, un camí de llum, d’amor i de veritat s’obre pas al llarg de la història; un camí de misericòrdia, com ens recorda el papa Francesc en aquest Any Sant que ha declarat.

Recórrer aquest camí significa obrar d’acord amb la veritat en tota ocasió. Jesucrist és la llum que il·lumina la nostra existència i l’omple de sentit. Nosaltres hem rebut aquesta llum i estem cridats a viure en la veritat. Cal que siguem testimonis seus, que donem raó de la nostra fe i de la nostra esperança. Haurem de veure si la nostra vida està centrada en la coherència o ens trobem immersos en la falsedat. Perquè viure en aquesta llum vol dir pensar, dir i fer la veritat, en cada circumstància de la vida, sense pactar mai amb les mitges veritats, l’ambigüitat o la mentida.

Pau a la terra als homes que Déu estima

El nen que ha nascut és el “Príncep de la pau”. En l’evangeli s’anuncia als pastors la glòria de Déu a dalt del cel i la pau a la terra als homes que ell estima. Déu estima tots els homes i dones de la terra i els concedeix l’esperança d’un temps nou, d’un temps de pau. El seu amor, revelat plenament en el Fill encarnat, és el fonament de la pau universal; acollit profundament en el cor, reconcilia a cadascun amb Déu, renova les relacions entre els homes i suscita el desig de fraternitat capaç d’allunyar la violència i la guerra. Déu busca persones que siguin portadores de la seva pau i la comuniquin. Que no trobi tancat el nostre cor. Esforcem-nos per ser portadors actius de la seva pau en el nostre temps.

La pau és un do de Déu que hem de demanar i a la vegada, hem de construir a través de la justícia i l’amor. La pau és una de les aspiracions més profundes dels homes i dones del nostre temps. Ara bé, només hi haurà pau si la humanitat és capaç de viure com una família que respecta la dignitat i els drets de tots els seus membres, si aquesta família viu solidàriament, si fa efectiu el destí universal dels bens de la terra, si cerca el bé comú i els seus membres més febles no són descartats sinó afavorits.

La pau és com un edifici en contínua construcció. A la seva edificació col·labora en primer lloc la família. Els pares que viuen i donen testimoniatge de pau, de justícia i amor, de  servei afectuós als membres més febles, d’ajuda mútua en les necessitats de la vida, de disponibilitat per acollir a l’altre i, de perdó. També els educadors i les persones amb responsabilitats en els diferents àmbits de la societat, que han de transmetre els autèntics valors presents en totes les àrees del saber i en el patrimoni històric i cultural de la humanitat. L’educació per a la pau ha de ser una formació permanent sobretot pels infants i joves.

Final

«Us anuncio una gran alegria: avui us ha nascut un Salvador, el Messies, el Senyor». Aquest anunci ens porta una alegria profunda i una esperança ferma per afrontar el futur. També ens porta amor, especialment en aquest Any de la Misericòrdia que el Papa Francesc ha declarat. Demanem a Déu experimentar el seu amor misericordiós en les nostres vides i projectar-lo sobre el nostre món, per tal que abundin cada vegada més la llum i la pau. Sant i feliç Nadal per a tots.