Divendres, abril 28, 2017
Fulls dominicals del Bisbat de Terrassa
Inici > Diòcesi > Bisbe > Homilies > Homilia en la celebració d’inici de l’Any Sant de la Misericòrdia

Homilia en la celebració d’inici de l’Any Sant de la Misericòrdia

Homilia de Mons. Josep Àngel Saiz Meneses en la celebració d’inici de l’Any Sant de la Misericòrdia
Catedral Terrassa, 13-XII-15, 20 h
Diumenge III d’Advent, C


Salutacions

Benvolguts: germà en l’Episcopat, preveres i diaques; seminaristes, membres de la vida consagrada; benvolguts fidels d’aquesta comunitat parroquial i provinents de diferents parròquies de la nostra diòcesi; benvolguts tots, germanes i germans que participeu en aquesta celebració. Celebrem avui el tercer diumenge d’Advent i també hem obert la Porta de la Misericòrdia, iniciant d’aquesta manera l’Any de la Misericòrdia que el papa Francesc ha promulgat per a tota l’Església.

Hem iniciat aquest Any Sant en continuïtat amb el camí recorregut per l’Església en els últims 50 anys. Fem memòria en primer lloc, del Concili Vaticà II; del beat Pau VI, que va convocar un «Any de la fe» l’any 1967; del Gran Jubileu de l’any 2000, amb el qual sant Joan Pau II va proposar de nou a tota la humanitat a Jesucrist com a únic Salvador; i finalment, del papa Benet XVI, que va convocar un Any de la fe als 50 anys de l’obertura del Concili Ecumènic Vaticà II. En tot aquest camí contemplem a Crist com a centre del cosmos, de la història i de l’evangelització. Jesucrist és el centre de la fe cristiana. Ell és el rostre de la misericòrdia del Pare. Al llarg d’aquest Any hem de “redescobrir i fer fecunda la misericòrdia de Déu, amb la qual tots som cridats a oferir consol a cada home i cada dona del nostre temps.

Litúrgia de la Paraula

En aquest tercer diumenge d’Advent la litúrgia ens convida a l’alegria. L’Advent és un temps de compromís i de conversió per preparar el Nadal, i també és temps d’alegria. El profeta Sofonies ens invita a l’alegria perquè el Senyor està present enmig nostre. No hi ha cap motiu de desconfiança, de desànim, de tristesa, perquè estem segurs de la presència del Senyor, que ens asserena i alegra els cors.

També sant Pau convida als cristians de Filips a alegrar-se en el Senyor. Per què? Perquè «el Senyor és a prop». D’aquí a pocs dies celebrarem el Nadal. Ens hem d’alegrar per la seva presència, perquè Crist està amb nosaltres. Sempre podem explicar al Senyor les nostres necessitats i preocupacions, les nostres peticions en la pregària i la súplica. I això és un gran motiu de consol i d’alegria: saber que el Senyor no està lluny, que ens coneix i ens escolta, que sempre respon a les nostres peticions. I l’Apòstol Pau recomana també que donem gràcies a Déu, perquè l’alegria és plena quan copsem a la nostra vida els signes de la seva bondat i reconeixem amb agraïment la seva misericòrdia.

L’Evangeli ens parla de la conversió, ens diu que per acollir al Senyor que ve, ens hem de disposar tot revisant el nostre comportament. A les diverses persones que  pregunten a Joan Baptista què han de fer com a preparació per a la vinguda del Messies, ell respon que Déu no demana res d’extraordinari, sinó que cadascun visqui seguint criteris de solidaritat i de justícia. Si nosaltres preguntem al Senyor què espera i què vol que fem, hem de saber que tampoc ens demana fets extraordinaris. El que sí ens demana és procedir a la vida ordinària amb rectitud i bondat, mirant de fer el bé en totes les situacions, cercant la veritat en cada una de les circumstàncies.

D’altra banda, Joan Baptista ens dóna testimoni de fidelitat a la missió encomanada i de profunda senzillesa quan indica a qui hem de seguir. En primer lloc deixa clar que ell no és el Messies, i després proclama amb fermesa que la seva missió és de precursor, de preparar el camí a Jesús.

Any Sant de la Misericòrdia

 Iniciem l’Any Sant de la Misericòrdia. Ha de ser un temps extraordinari de conversió i de gràcia. Entrar per la Porta significa descobrir la profunditat de la misericòrdia del Pare que acull a tots i surt personalment a l’encontre de cada un dels seus fills.

Ens diu el sant pare Francesc a la butlla de convocatòria que la misericòrdia divina no és quelcom abstracte, sinó que es fa visible en el rostre de Jesucrist. Contemplar aquest rostre és introduir-se de ple en l’essència del misteri diví i, per això, “és font d’alegria, de serenitat i de pau”. La misericòrdia, diu el Papa, “és la via que uneix Déu i l’home, perquè obre el cor a l’esperança de ser estimats malgrat el límit del nostre pecat” (n. 2). La misericòrdia revela l’ésser mateix de Déu i no és un signe de debilitat, sinó expressió de la seva omnipotència (cf. n. 6).

En la vida de Jesucrist tot parla de misericòrdia. Amb un amor compassiu, Jesús “llegia el cor dels interlocutors i responia a les seves necessitats més reals” (n. 8). Les paràboles de la misericòrdia ensenyen que “la misericòrdia no és solament l’obrar del Pare, sinó que es converteix en el criteri per a saber quins són realment els seus fills” (n.9). Nosaltres som cridats a viure i actuar com a fills, a viure de misericòrdia i viure la misericòrdia. Per això el lema de l’Any Sant és: “Misericordiosos com el Pare”.

L’Església ha d’esdevenir un oasi de misericòrdia, perquè la misericòrdia sosté la vida de l’Església. Diu el Sant Pare que ha arribat el temps de proclamar amb nou ardor l’anunci alegre del perdó. És el temps de retornar a allò més essencial i fer-nos càrrec de les febleses i dificultats dels nostres germans. El perdó serà la força que renovi la vida i infongui el valor per afrontar el futur amb esperança (cf.n.10). L’Església, en tots els seus membres, ha de viure i testimoniar la misericòrdia si vol ser creïble en el seu anunci. Per això, les parròquies i comunitats, les associacions i moviments, totes les realitats eclesials estem cridats a generar espais de misericòrdia (cf. n. 12).

En aquest Any també estem cridats a viure el sentit de “peregrinació. Es tracta d’un camí interior que cadascú ha de recórrer i que “requereix compromís i sacrifici”. Una etapa important d’aquesta peregrinació consisteix en nos jutjar ni condemnar; al contrari, ser capaços de perdonar i donar, de percebre el que hi ha de bo en cada persona (cf. n. 14). També hem d’obrir el cor especialment a aquells germans nostres que viuen en les perifèries existencials. Ho farem si som capaços de reflexionar a fons i posar en pràctica amb eficàcia les obres de misericòrdia corporals i espirituals (cf. n. 15).

Finalment, un altre aspecte fonamental de l’Any Sant és el sagrament de la Reconciliació. Serà un temps propici per redescobrir el significat i la bellesa de la penitència sagramental, per a viure i transmetre la certesa que l’amor de Déu i el seu perdó converteixen al pecador i li retornen la seva dignitat. Tots som pecadors, però l’actitud de Jesús davant el pecador no és la de condemnar sinó la de salvar. Els sacerdots tenim la missió de ser testimonis de la misericòrdia de Déu. Nosaltres haurem d’oferir un testimoniatge personal precedint als altres fidels en aquesta experiència de perdó i reconciliació.

Final

Iniciem aquest Any Sant de la Misericòrdia amb el cor ben obert i esperançat. Contemplem el rostre de Crist, que ens revela la misericòrdia del Pare. Siguem conscients que la misericòrdia ha de ser l’únic criteri d’actuació per als fills. Per això, durant aquest Any de la Misericòrdia, demanem al Senyor la gràcia d’experimentar el seu amor i de ser els seus testimonis. Santa Maria, Mare de Déu i Mare nostra, Mare d’amor i de misericòrdia, ens guiarà en aquest camí. Així sigui.