Divendres, abril 28, 2017
Fulls dominicals del Bisbat de Terrassa
Inici > Diòcesi > Catedral > S.E. Catedral Basílica del Sant Esperit

S.E. Catedral Basílica del Sant Esperit

Història de la Catedral

L’església del Sant Esperit, sorgida com a parròquia de la vila que havia crescut fins a 1.200 habitants al voltant del Castell de Terrassa, deu el seu nom a l’Hospital del Sant Esperit, situat fora de la muralla per a acollir el forasters que arribaven malalts i no convenia que entressin a la població. Les obres començaren l’any 1575. El 21 de novembre de 1593 ja es va traslladar el Santíssim Sagrament des de la capella de l’Hospital a la nova església començant-hi el culte, si bé les obres van durar fins  l’any 1616.

L’església del Sant Esperit representa un dels millors exponents  del gòtic català tardà. Les seves mides són: 49 m. de llargada, 14’5 m. d’amplada i 22’7 m. d’alçada. El campanar té 27 metres d’alçada.

Més endavant es van construir l’actual capella del Santíssim Sagrament, les arcades neogòtiques de la façana i, darrerament, el fris  de disseny modern que recobreix la Sala Capitular, obra de Francesc Bacardit (1999),  bastida sobre l’atri. L’any 1893 es va aixecar l’actual campanar del temple.

En el seu inici l’església va ser beneïda per l’Abat de Montserrat, P. Josep Costa, fill de Terrassa (21 de febrer de 1621). Després de la guerra civil va ser consagrada novament el 10 de desembre de 1950 pel bisbe de Barcelona, Dr. Gregorio Modrego. Un any més tard (11 de novembre de 1951)  rebia el títol de Basílica Menor. El 15 de juny de 2004 ha estat elevada a la dignitat de Catedral de la nova diòcesi de Terrassa erigida per S. S. Joan Pau II amb la butlla “Christifidelium salutem”

Podem destacar algunes obres del seu tresor artístic. Així, el grup escultòric del Crist Jacent, obra de Martí Diez de Liatzasolo, provinent de la capella de l’Hospital del Sant Esperit (encarregat l’any 1539); trossejat l’any 1936, es va poder recomposar i es troba a l’ala dreta del creuer.

El retaule barroc de Joan Mompeó (s. XVIII) va cremar en l’incendi del juliol del 1936, així com el Retaule de la Mare de Déu del Roser. També foren destruïdes les escultures dels apòstols, situats a l’atri, obra de Josep Llimona. Recentment n’hi ha estat col·locades unes de noves, obra de l’escultor gallec Nicanor Carballo. En el timpà hi ha un relleu de la Santíssima Trinitat, obra de Carles Armiño.

En el presbiteri actual, destaca l’altar, situat al centre sota un baldaquí de tres corones. El retaule, responent a l’anomenat “Projecte Isaïes” que va guanyar el concurs de projectes, és obra de l’arquitecte Lluís Bonet Garí, juntament amb Enric Monjo, autor de totes les escultures i relleus, i Antoni Vila Arrufat, al qual es deuen les pintures. El retaule  és una contemplació de la Trinitat i de l’Església.

El Pare etern i els grups d’àngels són pintats perquè són éssers espirituals. En canvi, les imatges del Santcrist de l’altar, de la Mare de Déu Assumpta, dels grups de sants i dels apòstols, són esculpides amb policromia per tractar-se d’éssers humans. La única excepció d’aquesta norma és la figura de l’Esperit Sant, titular de l’església, de la parròquia i de la catedral. Representat sota el símbol del colom, les seves ales disten dos metres d’un extrem a l’altre. La imatge, envoltada d’una aureola amb flames, està situada als peus de la figura de Déu Pare. Més avall,  la figura delicada de la Mare de Déu Assumpta al cel, dintre d’un medalló d’àngels de 4,5 metres de diàmetre.

Al fons de l’absis, al centre dels apòstols, destaca sant Pere assegut a la càtedra amb tiara. Sant Pere, amb sant Cristòfol i Sant Valentí (representats als extrems) són els patrons de la ciutat de Terrassa. Entre sant Pere i els apòstols evangelistes (sant Joan i sant Mateu) hi ha representats sant Lluc i sant Marc, asseguts. Sobre les quatre columnes del baldaquí s’alcen les figures dels profetes Isaïes, Joel i Ezequiel i de l’arcàngel Gabriel, tots ells amb una frase al·lusiva a l’esperit de Déu, l’Esperit Sant .

Sota de sant Pere, en relleu sobre fusta, la seva crucifixió, ha esdevingut el marc de fons de la càtedra episcopal. Aquesta escena així com els passatges del Llibre dels Fets intercal·lats entre els apòstols, i les figures del cadirat són relleus sobre fusta. Completen el retaule dos relleus d’escultura policromada –al damunt de les portes laterals- que representen l’Anunciació i el Baptisme de Jesús: dos moments del Nou Testament en que actua l’Esperit Sant.

La capella del Santíssim, obra de Lluis Moncunill, de l’any 1907, deixeble de Gaudí, amb els arcs en forma d’el·lipsis té com a retaule un Sant Sopar en relleu policromat de Rafael Solanich.

Són elements dignes de ser mencionats el Cambril de la Mare de Déu de Montserrat (1947) sota de la qual hi ha l’escultura de sant Ignasi jacent en rapte, obra de Josep M. Camps i Arnau; el Baptisteri (1940)  i el Museu (1992) instal·lat a l’antiga capella del Santcrist, a l’ala esquerra del creuer.

Entre les obres que conté aquest Museu destaquen: l’Evangeliari de Terrassa, anomenat “Text d’argent”, que és un còdex manuscrit del s. XI, provinent de la Seu de Manresa;  el quadre del Sant Sopar de  Claudi Lorenzale (1850) que havia estat a la capella del Santíssim; l’urna amb els reliquiaris dels sants patrons;  vasos sagrats i peces d’orfebreria; ornaments antics, documents i els passos de la Processó del Sant Enterrament, suspesa l’any 1968.

A terra una làpida assenyala la sepultura de Joan Mompeó (mort  el 5 de desembre de 1726) descoberta en habilitar el Museu (1992)

Les capelles laterals tenen els seu retaules. Algunes imatges són de Francesc Juventeny (la Immaculada, la Mare de Déu dels Dolors- Soledat). D’altres són obra dels tallers salesians. Els més moderns són els més propers al presbiteri: la capella del Roser, amb un retaule del pintor Josep Camí Aliart, que representa els misteris del Rosari al voltant de la imatge barroca (s. XVIII). I la capella de sant Josep, amb la imatge feta per Gabriel Alabert (1993).

Els  impulsors de la restauració material i de l’animació pastoral  després de la guerra foren el Regent Dr. Ramon Sanahuja, que va poder amagar-se, refugiar-se i tornar; i el Dr. Josep Castelltort, que va obtenir del papa Pius XIIè el títol de Basílica Menor per a l’església del Sant Esperit de Terrassa (11 de novembre de 1951).

Ambdós sacerdots foren consagrats bisbes  a l’església del Sant Esperit. El Dr. Sanahuja fou bisbe de Sogorb (1944-1950) i posteriorment de Cartagena (1950-1969). El Dr. Castelltort va ser bisbe d’Astorga (1957-1960).

Darrerament l’any 2005 van ser col·locades les quatre escultures de bronzo que ornamenten l’actual façana del temple, que representen Sant Benet, l’arcàngel Sant Miquel, Santa Elena i Sant Antoni Maria Claret. Són obra de l’escultor Luis Beitia de Azkoitia (Guipúzcoa).

El temple ha estat  inclòs en el Patrimoni Cultural Català el 23 de maig de 2002 i forma part de l’Inventari General de Béns Mobles de l’Administració de l’Estat.