Dijous, març 23, 2017
Fulls dominicals del Bisbat de Terrassa
Inici > Bisbe > Escrits > Pastoral Penitenciària
Pastoral Penitenciària

Pastoral Penitenciària

El departament de Pastoral Penitenciària de la Comissió Episcopal de Pastoral Social va organitzar el cap de setmana passat el IX Congrés de Pastoral Penitenciària, en el que vaig tenir ocasió de participar. Sota el títol “Abraçats en la Misericòrdia”, l’objectiu principal fou el de sensibilitzar sobre la misericòrdia de Déu, formar i dinamitzar els qui col·laboren en aquesta pastoral, fer visible la misericòrdia de Déu, ser testimonis de misericòrdia.

Aquesta pastoral té unes dimensions moderades en el conjunt de l’acció pastoral de l’Església però al mateix temps conté una força significativa extraordinària i té una gran complexitat. En la paràbola del judici final, Nostre Senyor deixa clar que és un dels elements: “Era a la presó i vinguéreu a veure’m” (Mt 25,36). Parafrasejant l’expressió del papa Francesc, els seus responsables afirmen que aquesta pastoral es du a terme a “les perifèries de les perifèries existencials”. L’acció s’articula en tres àrees: religiosa, social i jurídica; i es porta a terme en tres moments: prevenció, actuació en els Centres i inserció.

El primer objectiu és prevenir la delinqüència. Això només es pot assolir  construint una societat millor, més justa, i establint processos de creixement personal i comunitari fonamentats en la responsabilitat. Contribuir a un canvi de mentalitat que afavoreixi una adaptació convenient de les institucions jurídiques i fomentar iniciatives per a una renovació autèntica de la mentalitat i de les institucions. També és important col·laborar en donar forma jurídica a processos de redempció i de creixement i en l’adequació del sistema penal a la dignitat de la persona.

El segon objectiu, durant el temps de privació de llibertat, serà propiciar una experiència de fe, un encontre amb Crist que aporti llum sobre la pròpia vida i decisió ferma de posar remei al dany causat i promoure el bé. Ajudar a no desesperar-se, a valorar la pròpia existència, també a valorar el temps de reclusió com una oportunitat. El temps de privació de llibertat, com tot altre temps en la vida és temps de Déu que cal aprofitar per a viure en solidaritat. Temps per a créixer en la personalització, en el descobriment de la veritat sobre un mateix, per a deixar actuar la gràcia de Déu per tal que es converteixi en temps de salvació. Durant aquest temps cal que els  qui estan privats de llibertat puguin mantenir contacte amb els seus essers estimats i que s’humanitzin els centres, així com és molt important que puguin dur a terme activitats laborals. Finalment, la pastoral penitenciària te la missió de col·laborar en l’adequació de les estructures de la presó i en la revisió de la legislació penal.

El tercer moment consisteix en oferir un camí de rehabilitació i inserció en la societat. Crear noves ocasions de recuperació per a cada situació personal i social. No tot s’acaba quan se surt del Centre Penitenciari; per això, primer de tot cal reflexionar i cercar els camins convenients per a una reinserció positiva. De cara a la reinserció s’han de facilitar contactes regulars de les persones privades de llibertat amb els seus éssers estimats i estimular la capacitat  de les estructures per a afavorir la reinserció: una família renovada, un ambient nou i una comunitat cristiana que acull i acompanya.

+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa