Diumenge, febrer 17, 2019
  • Català
  • Español
Inici > Diòcesi > Bisbe > Cartes dominicals > Ad multos annos. Facta, non verba (Per molts anys. Fets, no paraules) (10/02/2019)

Ad multos annos. Facta, non verba (Per molts anys. Fets, no paraules) (10/02/2019)

Escut Episcopal de Bisbe de Terrassa

Mans Unides compleix 60 anys. És el temps que ha passat d’ençà que un grup de dones d’Acció Catòlica va convertir la lluita contra la fam en un gran projecte col·lectiu. Varen sentir la crida del Senyor a donar testimoni d’un amor efectiu i universal per la família humana, commogudes pel fet que la meitat de la població mundial patís fam en aquells moments. Actualment podem dir que s’han realitzat grans progressos en la resolució dels problemes que afecten sobretot les poblacions de l’hemisferi sud; d’aquí ve que milions de persones hagin sortit de la pobresa extrema, que hagi augmentat l’accés a l’educació de nens i nenes i també que s’hagi produït una millora en l’accés a la sanitat. Però, malauradament, durant l’any 2017, i per primera vegada en molts anys, ha augmentat el nombre de persones que passen fam en el món. Al Sud una multitud de persones continua vivint encara en la pobresa i privada d’una vida digna.

En el nostre món, tan contaminat per l’individualisme, hem de recordar amb força la responsabilitat que tenim “els uns sobre els altres”. La pregunta de Déu a Caín: “On és Abel, el teu germà?”, és la mateixa pregunta que ha de ressonar a la nostra consciència. Caín respondrà amb una evasiva: “No ho sé, que sóc jo el guardià del meu germà?” (Gn 4,9).Entre nosaltres no ha de ser així, perquè efectivament som guardians del nostres germans, tots, els uns dels altres. I no únicament d’una forma primària i genèrica, sinó que som interdependents com a fills de Déu, cridats a viure en família.

L’Església està cridada a viure la seva missió a través d’un compromís amb els més necessitats, seguint l’exemple de Crist. Sant Joan Pau II en la carta encíclica Sollicitudo rei socialis afirma: ”Vull assenyalar aquí l’opció o amor preferencial pels pobres. Aquesta és una opció o una forma especial de primacia en l’exercici de la caritat cristiana de la que en dona testimoni tota la tradició de l’Església” (n. 12).Posteriorment el papa Benet XVI en el discurs inaugural de la Conferència Aparecida, va posar el concepte de l’opció preferencial pels pobres en relació amb la condició de cristià, perquè la fe en aquell Déu que s’ha et pobre per nosaltres porta implícita aquesta opció pels pobres. Per això l’amor a Déu i al proïsme és inseparable i constitueix un únic manament.

El papa Francesc, darrerament, plantejava l’opció preferencial pels pobres (Evangelii gaudium 186-216). L’Església universal, cada comunitat concreta i cada cristià en particular, tots estem cridats a treballar en l’alliberament i promoció dels pobres, de manera que es guareixin les seves ferides, quedin capacitats per a viure pels seus propis mitjans, puguin integrar-se plenament a la societat, i siguin acollits en la comunitat cristiana. En aquesta tasca no pot faltar-hi mai el signe de la nostra opció pels darrers. El nostre compromís amb ells comporta programes i accions d’assistència i promoció, de denúncia i canvi d’estructures; també que arribin a sentir-se a casa, en família; i oferir-los així mateix atenció religiosa prioritària perquè recuperin plenament la seva dignitat de fills de Déu.

En aquest 60 aniversari, agraïm especialment a la família de Mans unides l’entrega generosa de tantes persones que fan present l’amor de Déu en el món i són ferment renovador en la nostra societat. Que el Senyor us beneeixi i us doni la seva força per a seguir construint un món fratern on regnin la justícia i la pau.


+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa