Dissabte, octubre 20, 2018
  • Català
  • Español
Inici > Diòcesi > Bisbe > Cartes dominicals > Cridats a la missió (05/08/2018)

Cridats a la missió (05/08/2018)

Escut Episcopal de Bisbe de Terrassa

A la carta de la setmana passada reflexionàvem sobre la figura de sant Francesc Xavier, el seu amor a Déu i als germans, la seva capacitat d’adaptació a les persones i a les situacions, i demanàvem a Déu que se’ns encomani aquest fort zel evangelitzador que cremava en el seu cor. Ara bé, avui en dia, com podem dur a terme aquesta mateixa missió? En l’actualitat ens trobem amb moltes persones que no creuen pràcticament en res, ni es plantegen ser salvades de res i el que volen en el fons és que se’ls deixi tranquils. En els nostres ambients el que és políticament correcte i modern és manifestar-se agnòstic i no creient. Davant d’aquesta situació, com evangelitzar a qui no creu en Déu o no manifesta cap inquietud religiosa? Com parlar de salvació a qui es pensa que no necessita la salvació i no espera que ningú li salvi?

Ens cal descobrir els punts d’encontre no només amb els creients allunyats, sinó també amb els indiferents, i amb els ateus i agnòstics. Aquests punts de trobada es trobem en les aspiracions profundes dels nostres contemporanis, que, de fet, no es diferencien gaire dels anhels i necessitats dels homes i dones de qualsevol època: el sentit de la vida, la recerca de la felicitat, la necessitat de reconeixement i estima o la necessitat de relació i companyia. Però per damunt de tot, el que ens mou a continuar decididament en el treball evangelitzador és la vigència del mandat de Crist: “Com el Pare m’ha enviat, així us envio jo” (Jn 20,21). “Aneu, doncs, i ensenyeu a tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a observar tot el que jo us he manat” (Mt 28,19-20).

L’acció missionera és un dret i deure de l’Església. Com sant Pau nosaltres també repetim: “Perquè si evangelitzo, no és per a mi motiu de glòria, sinó que se m’imposa com a necessitat. Ai de mi, si no evangelitzés! “(1Co 9,16). I alhora, és una conseqüència de l’amor a Déu i al proïsme, i es troba en el dinamisme de la vida nova en Crist. És una conseqüència de la vida nova en Crist i de la seva força incontenible. Crist ens ha salvat, ens ha donat una vida nova plena de sentit i d’amor que no ens podem quedar de manera egoista, sinó que s’ha de comunicar amb el goig de qui ha trobat un tresor. Pere i Joan responen davant el Sanedrí a la prohibició que els fa d’ensenyar el nom de Jesús: “No podem nosaltres deixar de parlar del que hem vist i sentit” (Ac 4,20).

I què vol dir evangelitzar avui? Com ens ensenyava el beat Pau VI en l’exhortació apostòlica Evangelii Nuntiandi, “evangelitzar significa per a l’Església portar la bona nova a tots els ambients de la humanitat i, amb el seu influx, transformar des de dins, renovar la humanitat mateixa:” Heus aquí que faig noves totes les coses “. Però la veritat és que no hi ha humanitat nova si no hi ha en primer lloc homes nous, amb la novetat del baptisme i de la vida segons l’Evangeli. La finalitat de l’evangelització és per tant aquest canvi interior i, si fos necessari resumir-ho en una paraula, es podria dir que l’Església evangelitza quan, per la pròpia força divina del Missatge que proclama, tracta de convertir al mateix temps la consciència personal i col·lectiva dels homes, l’activitat en la qual ells estan compromesos, la seva vida i ambient concrets “(EN 18).
La trobada amb Crist canvia l’existència de la persona humana, la fa nova, la transforma i li dóna plenitud. La trobada amb Crist ens converteix en testimonis enviats a anunciar la Bona Nova de l’amor de Déu, enviats per ell a donar un fruit abundant i perdurable enmig dels nostres ambients.


+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa