Diumenge, febrer 17, 2019
  • Català
  • Español
Inici > Diòcesi > Bisbe > Cartes dominicals > El valor de la gratuïtat (03/02/2019)

El valor de la gratuïtat (03/02/2019)

Escut Episcopal de Bisbe de Terrassa

El papa Francesc ens parla de la gratuïtat en el missatge amb motiu de la Jornada Mundial del malalt, que es celebrarà, si Déu vol, el proper 11 de febrer. Hi al·ludeix a un fragment de l’evangeli de Sant Mateu (Mt. 10, 8) que se situa en el context de l’enviament missioner dels deixebles indicant que la seva missió passa també per guarir els malalts, per purificar i treure el maligne que impedeix a l’ésser humà viure la seva dignitat de fill de Déu.

La invitació del pontífex a viure la gratuïtat en l’acció pastoral amb les persones malaltes i afeblides se situa, a la vegada, en aquesta invitació que fa a tots els cristians ser una Església en sortida enmig de la nostra societat. Ell recorda en el missatge d’enguany que els voluntaris que col·laboren amb els malalts i en els hospitals, així com també els professionals catòlics, són un veritable signe de la presència de l’Església enmig d’un món secularitzat, marcat per la cultura del rebuig i la indiferència i enmig de la fragmentació social. Enmig d’aquesta societat cal tenir cura dels malalts amb professionalitat i amb tendresa, a través dels gestos concrets. I posa com a exemple d’aquesta actitud santa Teresa de Calcuta, que va ser, en paraules del papa, una “generosa dispensadora de la misericòrdia divina”, i que ajuda a comprendre que l’únic criteri d’actuació amb els pobres i els malalts ha de ser l’amor gratuït per a tothom, sense distincions de llengua, cultura, etc.

El Pla Pastoral de la nostra diòcesi s’emmarca en aquest context d’Església que surt a l’encontre de la persona, i dedica en aquest primer curs d’aplicació una acció precisament a l’àmbit de la pastoral de la salut. Es demana que a cada parròquia estigui organitzada l’atenció a les persones grans i malaltes, i a la vegada que es consolidi i coordini el servei religiós en els hospitals, mostrant l’acompanyament des de l’Església a les persones que pateixen dolor o malaltia així com també en el seus familiars. Des de la Delegació Episcopal de Pastoral de la Salut, en coordinació amb els rectors de les parròquies i comunitats religioses, s’està treballant per portar a la pràctica aquesta acció concreta i evangelitzadora.
Tornant al missatge del Sant Pare sobre la gratuïtat que ha de marcar l’acció evangelitzadora en aquest àmbit, Francesc posa com a exemple la paràbola del bon Samarità per descobrir en aquest personatge l’espiritualitat que han de viure les persones que es dediquen a aquest àmbit pastoral.

El bon samarità és aquell que es compadeix de les persones que troba ferides a la vora del camí de la vida; és qui ajuda la persona concreta i li ofereix el que té per guarir-la, aportant-hi la calidesa del cor i la promoció humana; i és qui l’acull a casa expressant la fraternitat universal i esdevenint proïsme de la persona necessitada, sense tenir en compte les conseqüències que això li pugui comportar. En definitiva el bon samarità és qui ha conegut l’amor de Déu, que se sent també pobre, necessitat i indigent, i que per tant viu, comparteix i projecta aquest amor. Un amor que es manifesta en l’acolliment, en la proximitat, en la tendresa de les obres moltes vegades més que no pas de les paraules, i que com diu la Sagrada Escriptura, experimenta que “fa més feliç donar que rebre” (Fets 20.35).

Acabo aquestes paraules agraint la dedicació de tantes persones, preveres, diaques, religiosos i laics, que es dediquen a acompanyar els malalts dels hospitals, a les residències i els centres dies, i que també es fan presents en la solitud de la llar de moltes persones que pateixen la soledat. Ells són en molts cassos la primera i més important presència d’Església enmig d’aquestes persones i llurs famílies, mostrant el rostre misericordiós i proper de Déu, a través de la gratuïtat dels seus gestos i entrega.


+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa