Dimecres, desembre 19, 2018
  • Català
  • Español
Home > Diòcesi > Bisbe > Cartes dominicals > Jesucrist Rei de l’Univers (25/11/2018)

Jesucrist Rei de l’Univers (25/11/2018)

Escut Episcopal de Bisbe de Terrassa

Arribem a la fi de l’any litúrgic amb la celebració de la solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món. L’evangeli que avui proclamem en la celebració de l’Eucaristia recull una part del diàleg que el governador romà Ponç Pilat manté amb Jesús després d’haver-lo entregat sota l’acusació que s’havia apropiat el títol de “rei dels jueus”. Jesús respon a les preguntes de Pilat afirmant que efectivament era rei, però que el seu regne no era d’aquest món, no era d’aquí. És a dir, que no havia vingut per a dominar persones, pobles o territoris, sinó per alliberar els éssers humans de l’esclavitud del pecat, per a reconciliar-los amb Déu, per a regnar en el cor de les persones, per a donar testimoni de la veritat; per això tots els qui són de la veritat escolten la seva veu.

Pilat, aleshores, li diu: “I la veritat ¿què és?”. En el discurs de comiat, responent a Tomàs, Jesús es presenta com el camí, la veritat i la vida. La veritat de Crist és la seva existència sencera, que és testimoni de l’amor de Déu i que culmina amb el seu sacrifici redemptor al Calvari. Regna des de la creu donant la seva vida per a la salvació de tots. El centre de la seva predicació és el Regne de Déu. Però ni Pilat ni els contemporanis de Jesús entenien la mena de regne i de reialesa que ell instaura. Ells esperaven un alliberament social, polític. Jesús porta un altre alliberament més pregon i universal. No es tracta d’un nou tipus de regne material, que s’estableix enmig dels regnes existents i que es distingeix per unes notes diferencials; no és tampoc una espècie de teocràcia; ni és quelcom extern, sostingut per unes lleis.

Es tracta d’un canvi en l’ésser humà, en tot l’home, i no només en la manera de viure, sinó d’un canvi en l’ésser pregon: unes noves arrels, una nova orientació de tot l’ésser. Per això quan Jesús explica aquestes coses a Nicodem li diu que cal néixer de nou. Jesús no ve a “millorar” l’home, ve a crear un home nou. Ve a produir un nou tipus d’home i de món, un home regit per uns valors diferents, un món recolzat sobre unes columnes diferents de les actuals. Aquesta és l’autèntica revolució, la única revolució que ho abasta tot, l’interior i l’exterior, l’espiritual i el que és mundà, l’individu i la comunitat, aquest món i l’altre. La terra on el Regne comença a germinar és el cor de qui escolta i el canvi ha d’arribar al món sencer; i així, d’un món regit per la riquesa, el poder i el plaer Crist vol construir un Regne de veritat, d’amor, de justícia i de fraternitat.

Jesús comença la predicació del seu Regne posant el dit a la nafra de totes les expectatives humanes: la felicitat. La recerca de la felicitat és el motor de l’existència humana. Doncs bé, és justament la felicitat, la plenitud, allò que Jesús anuncia i promet. Però la situa allí on l’home no podia imaginar menys: no en el posseir, els dominar, el triomfar… sinó en estimar i ser estimat. Crist és l’amor i la veritat, que no s’imposen mai, sinó que truquen a la porta del cor i de l’enteniment humà, i omplen la vida d’amor, de pau i d’alegria. Crist ens ensenya a regnar amb ell des del servei, des de l’entrega als altres, construint la pau, confiant en Déu i en els germans. Jesús assenyala el nucli mateix del cor humà per a netejar-lo d’egoismes i col·locar en el seu lloc l’amor; i no proposa ser una mica millors o bé esforçar-se una mica més en les coses, sinó que ens proposa: “Sigueu, doncs, perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte” (Mt 5,48).


+ Josep Àngel Saiz Meneses
Bisbe de Terrassa